Facebook    Twitter

La CE contra les pràctiques deslleials en la cadena alimentària

PUBLICAT EL 2014.07.16
Espanya s’avança a les recomanacions comunitàries

Olimerca. – La Comissió Europea ha adoptat ahir juliol 15 una Comunicació en la qual s’anima als Estats membres a buscar mitjans per millorar la protecció dels petits productors d’aliments i minoristes contra les pràctiques deslleials dels seus socis comercials, de vegades molt més forts.
Abans que un producte alimentari arribi al consumidor, molts agents del mercat diferents (productors, transformadors, minoristes, etc.) De la cadena de subministrament alimentari augmenten la seva qualitat i valor.

A causa de fenòmens com la major concentració del mercat, hi ha graus molt diferents de poder de negociació en les relacions entre els agents de la cadena de subministrament alimentari. Tot i que les diferències en el poder de negociació són comuns i legítimes en les relacions comercials, aquests desequilibris poden donar lloc a pràctiques comercials deslleials en alguns casos.

Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis, ha declarat que ha d’haver unes condicions de competència lleials i equitatives entre les pimes minoristes i proveïdores d’aliments, d’una banda, i els grans fabricants i cadenes de supermercats multinacionals, de l’altra. Les pràctiques comercials deslleials posen això en perill. El sector ja ha realitzat importants i valuosos esforços per fer front als comportaments deslleials i hauria de seguir realitzant-ne. Els Estats membres han d’assegurar-se que tenen unes normatives eficaces i coherents que es basin en les iniciatives d’autoregulació i les complementin. »

Algunes d’aquestes pràctiques són les següents:

• Evitar o rebutjar posar per escrit clàusules comercials essencials.
• Canvis unilaterals retroactius del cost o el preu dels productes o serveis.
• Transferència de riscos injustificats o desproporcionats a una part contractant.
• Alteració deliberada del calendari de lliurament o recepció per obtenir un benefici injustificat.
• Concloure unilateralment una relació comercial sense previ avís o mitjançant un termini de preavís exageradament curt i sense motiu objectivament justificat.

La cadena de subministrament alimentari no només és crucial per a la vida quotidiana i el benestar dels consumidors, sinó que també és important per al conjunt de l’economia, ja que dóna feina a més de 47 milions de persones a la UE, sovint en pimes, i representa al voltant del 7% del valor afegit brut de la UE. La mida total del mercat del comerç minorista de productes relacionats amb l’alimentació a la UE s’estima en 1,05 bilions d’euros. La cadena de subministrament alimentari té una forta dimensió internacional i té especial importancia en el mercat únic.

El comerç transfronterer entre estats membres de la UE representa al voltant del 20% del total de la producció d’aliments de la UE. Hi ha estimacions que indiquen que almenys un 70% del volum total anual d’exportacions de productes agrícoles de països de la UE es dirigeix ​​a altres estats membres de la Unió.

La Comunicació sobre les pràctiques comercials deslleials suggereix una sèrie de prioritats de les parts interessades per facilitar un marc eficaç de la UE contra aquestes pràctiques. No proposa mesures de reglamentació a escala de la UE, però anima els Estats membres a assegurar-se que apliquen les disposicions adequades contra les pràctiques comercials deslleials, tenint en compte les circumstàncies nacionals. Els suggeriments de la Comunicació es basen en tres pilars:

1. Suport a la Iniciativa de la Cadena de Subministrament voluntària: Els codis de conducta voluntaris són una pedra angular d’unes relacions comercials lleials i sostenibles. Per tant, la Comunicació anima els agents econòmics de la cadena de subministrament alimentari a sumar-se a la Iniciativa de la Cadena de Subministrament existent des de setembre de 2013 i a les seves plataformes nacionals. Així mateix, demana al grup de governança de la iniciativa que fomenti al màxim la participació de les pimes, que són les principals beneficiàries de la iniciativa.

2. Normes de la UE sobre els principis de bones pràctiques: Els Estats membres que ja aborden les pràctiques comercials deslleials a nivell nacional han adoptat diferents plantejaments al respecte. D’altra banda, alguns estats membres no han adoptat encara cap mesura concreta contra les pràctiques comercials deslleials.

Per tal de fer front a les pràctiques comercials deslleials de forma eficaç a tota la UE i, en particular, en la seva dimensió transfronterera, convindria que hi hagués una interpretació comú de les normes que aborden les pràctiques comercials deslleials. En la Comunicació es suggereix que els principis de la iniciativa de la cadena de subministrament alimentari podria servir de base per a una interpretació comuna de la normativa.

3. Millora de l’aplicació a escala nacional: Si la part més feble en una relació comercial depèn econòmicament de la seva contrapart més forta, es pot abstenir sovint de defensar-se contra les pràctiques comercials deslleials mitjançant accions judicials o mecanismes de resolució extrajudicial de litigis per por a posar en perill o perdre la seva relació comercial. Per establir un factor de dissuasió creïble contra l’ús de pràctiques comercials deslleials, la Comunicació proposa l’aplicació de normes mínimes en tota la UE.