Facebook    Twitter

ANÀLISI PRELIMINAR SOBRE L’ESTUDI INTERNACIONAL DE COSTOS DE PRODUCCIÓ D’OLI D’OLIVA. DIAGNÒSTIC, CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

El present treball ha estat elaborat sota la supervisió i sol·licitud de la Direcció executiva del Consell Oleícola Internacional, coordinat per Mª Isabel Gómez, Departament d’Estadística del COI i dirigit, redactat i conclòs per José María Rossí, Enginyer Agrònom i Director de projectes de AEMO i Juan Vilar, Doctor en Economia i Professor en Excedència de la Universitat de Jaén, en tots dos casos experts de reconeguda experiència prèvia en la matèria abordada. Dites expertes han estat triats pel grup de treball constituït pels experts dels països Membres del COI per dur a terme aquest estudi. La manera de treball, metodologia, resultats previs i recomanacions es resumeixen a continuació.

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

La xifra de negocis del sector oleícola internacional oscil·la en cada campanya entre els 6.500 i 11.000 milions d’euros, i d’ell viuen més de 30 milions de persones, integrades en 7 milions de famílies. El nombre d’hectàrees de olivar és d’11 milions estan distribuïdes pels actuals 47 països productors d’oli d’oliva distribuïts pels cinc continents.

En l’actualitat es consumeix oli d’oliva en més de 160 països.

La producció i consum d’oli d’oliva suposa, pel que fa a la resta de greixos comestibles, vegetals i animals, un percentatge de l’1,7 per cent (dades de campanya 2012), 3.1, enfront de 184 milions de tones, de les quals 24 milions de tones són grasses d’origen animal.

Les circumstàncies anteriorment esmentades posen de manifest que el sector internacional d’elaboració d’oli d’oliva, és un sector econòmic estratègic la influència del qual, i indiosincràsia per raons de consum o producció, s’exerceix a nivell global.

L’objectiu de l’estudi és obtenir el cost de producció d’1 quilogram d’oli d’oliva verge en els diferents sistemes de cultiu, tenint com a mesura econòmica de quantificació l’euro. L’estudi s’articula en 5 diferents apartats, el primer d’ells el metodològic analitzarà quines han estat les diferents maneres de cultiu proposades, definició de l’enquesta, anàlisi de resultats, etc., a posteriori serà descrit el sector d’elaboració d’oli d’oliva als diversos països que han participat en l’estudi, per a això s’analitzaran una sèrie de magnituds que permetin diagnosticar de forma completa el sector d’activitat que ens ocupa.

Com a pas previ, es categoritza el olivar internacional en els següents tipus diferents:

S1: Olivar tradicional en alta pendent de secà.

S2: Olivar tradicional en alta pendent de regadiu.

S3: Olivar tradicional en moderada pendent de secà.

S4: Olivar tradicional moderada pendent de regadiu.

S5: Olivar intensiu de secà

S6: Olivar intensiu de regadiu

S7: Olivar superintensiu de regadiu

Les dades necessàries van ser obtinguts mitjançant el disseny d’una sèrie de qüestionaris. Les taules van ser emplenades pels experts nomenats per a cadascun dels països membres, fent referència a les campanyes: 2009/10, 2010/11, 2011/12 i 2012/13.

Per a l’obtenció del cost d’obtenció d’un quilo d’oliva els qüestionaris s’han estructurat sol·licitant els costos en les diferents tasques de cultiu per a cadascun dels sistemes (S1 a S7) analitzats. Les tasques de cultiu considerades han estat Fertilització, Protecció fitosanitària, Maneig del sòl, Poda, Recol·lecció i Reg. La suma dels costos de cadascuna de les tasques anteriors constitueixen els costos directes.

Als mateixos li van ser afegits costos indirectes, d’amortització, de transport i molturació, en tot cas dirigits a l’obtenció dels costos globals d’obtenció per kg d’oli per a cada país.

RESULTATS I REPRESENTATIVITAT

Per dur a terme l’estudi es va triar una població d’explotacions amb límit finit. Els països COI que han aportat dades, totalitzen 9,954,169 ha, és a dir el 89% del olivar mundial. El grup d’experts va ser capaç d’obtenir també dades de nous països productors la superfície dels quals és de 293 mil ha, ostentant el 2,7%.

Quant als resultats, encara que són preliminars i es troben en període de revisió prèvia a la seva presentació i posterior edició, no obstant això, s’ha observat que gaudeixen de total consistència, per correspondre’s i alinear-se de forma gairebé plena amb els obtinguts en estudis similars duts a terme de forma prèvia per sengles coordinadors de l’estudi utilitzant la mateixa o semblant metodologia.

RECOMANACIONS

Com a colofó a l’estudi, resultaria de vital d’importància, el disseny i creació d’estratègies i mesures encaminades a la millora de la competitivitat de les explotacions olivareres internacionals més desfavorides, com són:

1. Considerar la formació i transferència de coneixement com una eina per optimitzar costos en països amb dades desfavorables, en els quals segons aquest estudi es poden considerar que les tècniques de cultiu no són les més adequades per a la rendibilitat

2. Potenciació de la qualitat dels olis, així com ressaltar les característiques singulars, sobretot dels olis obtinguts a partir dels conreus tradicionals com són els tipus S1, S2, S3, i S4.

3. Foment, via estratègies de cooperació, com poden ser la integració, o la concentració, de la competitivitat de les explotacions olivareres, així com les almsseres.

4. Atribuir un ús més encertat a la utilització dels subproductes, i cerques de destinacions i utilitats per als mateixos via recerca, desenvolupament i evolució tecnològica.

5. Transformació, on l’orografia, disponibilitat d’aigua i circumstàncies de grandària ho permetin, d’oliverars tipus S1, S2, S3 i S4, cap a sistemes més intensius de cultiu.

6. Foment de la promoció com una de les mesures de major importància estratègic, en pro d’incrementar l’evolució de l’actual consum i la valoració del producte per part del consumidor mundial.